Avui dia és normal que la gent hagi d’esperar molt de temps per anar al metge o a l’hospital. A urgències, algunes persones esperen més de quatre hores, i per veure un especialista, de vegades cal esperar més de cent dies. Això fa que la gent es posi nerviosa o es fustri, però no sempre és culpa dels metges.
Hi ha moltes raons per les quals triguen tant. Per una banda, hi ha problemes del sistema: no hi ha prou metges, l’hospital té pocs recursos i les cites no es gestionen bé. Per una altra banda, hi ha la mateixa medicina: cada pacient és diferent i tractar-lo pot ser complicat i els metges tenen molta feina. Per això de vegades sembla que no fan res ràpid, però en realitat estan fent el millor que poden.
A urgències funciona el que es diu triatge, que és com classificar els pacients segons la gravetat del seu problema. Per exemple, si algú té un atac al cor, l’atendran primer encara que hagi arribat després que altres pacients. Els que tenen problemes menys greus poden esperar hores. Això fa que no sempre el primer que arriba és el primer al qual atenen, però això funciona així per poder salvar vides.
-
Nivell d’urgència 1: El nivell d’urgència 1 és el més greu de tots, està classificat amb el color vermell i té que tindrà atenció immediata.
-
Nivell d’urgència 2: Aquest nivell d’urgència és el segon més greu, denominat de color taronja, el seu màxim d’espera són de 15 minuts.
-
Nivell d’urgència 3: El color d’aquest nivell d’urgència és el groc, són per persones que poden aguantar fins a una hora d’espera i que la seva urgència no és massa important.
-
Nivell d’urgència 4: El nivell d’urgència 4 és el segon menys greu que hi podem trobar, està classificat en el color verd, el seu temps d’espera és de 2 hores.
-
Nivell d’urgència 5: Aquest nivell és el menys greu dels que hi ha, els pacients que estan en aquest nivell poden arribar a esperar fins a 4 hores.
A Espanya hi ha diferències segons la comunitat. A Catalunya, la gent espera més de quatre hores, mentre que en altres comunitats han d’esperar menys de tres hores. A l’atenció primària tampoc va gairebé: només un 14% de la gent pot veure el metge el mateix dia o al següent. Això mostra que el sistema està saturat i necessita millores.
Per arreglar-ho calen més metges i infermers, menys papers i que les consultes durin prou temps per atendre bé a cada pacient. També seria bo que la gent entengués que les esperes serveixen per organitzar millor als pacients segons la seva gravetat del seu problema.
En resum, que els metges tardin no sempre significa que és perquè vulguin, sinó perquè hi ha molts factors que ho fan difícil. Si hi hagués més recursos i millor organització tothom podria rebre atenció més ràpida i sense tant d’estrès.
Imatge 2: new medical economics
